Joan Fuster
Joan Fuster
1. Fes un resum d'aquest text.
En Joan Fuster era un home romàntic enamorat de la vida, de ell mateix, de les seves decisions, de lo que a dit i a escrit...
2. Què creus què vol dir amb la frase "Un amor sense decepcions no seria amor"
A pics estás a dalt a pics abaix, però gràcies a n'això aprofitam més els moments bons.
3. Cerca informació sobre qui era Joan Fuster. Penja imatges seves i de la seva obra.
Joan Fuster i Ortells va néixer a la Ribera Baix, Sueca dia 23 de novembre de 1922. Fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va més reconegut per la seva obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians. L'histoòria i/o editorial abraça diferents camps de coneixement, incloent la lingüística, la història, la filosofia i el turisme. Fou dels més importants al segle XX. Va morir el 21 de juny de 1992.
4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?
"Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?" Per el significat que he rebut.
Joan Fuster: «Un amor sense decepcions no seria amor»
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «només els fanàtics no s'equivoquen»
Joan Fuster va néixer el 23 de novembre del 1922 a Sueca (Ribera Baixa), on va morir el 21 de juny de 1992. Ens apropem a la seva mirada i a la seva forma d'entendre la vida amb 14 fragments de l'antologia Fuster per a ociosos (Sembra Llibres).
1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.
No l'entenc.
2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!
L'ésser humà canvia al llarg de la seva vida, tot el temps.
3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?
Qui no veu impossible res, tot ho pot fer possible.
4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.
No l'entenc.
5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.
L'amor no és estar bé tot el temps l'un amb l'altre.
6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.
El volen bé però mai millor que ells.
7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.
La vida mai será justa.
8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.
Cada persona experimenta el que vol i cada un ha de sabre els limits als que vol arribar.
9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
No l'entenc.
10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
Els llibres no son com sa vida, ni sa vida es com un conté.
11. L'analfabetisme no consisteix únicament a «no saber» de lletra, sinó més aviat a «no practicar-la».
Una persona no només es alfabeta per no sabre les lletres sinò també per no voler aprendre-les.
12. Corregir la por, la tendència a la por, seria un objectiu plausible. Començant al si de les famílies, i continuant a les escoles, a les parròquies, als tebeos, al cinema, a la tele: desterrar la por com a instrument d'educació. I més encara: desmitificar la por. Si fos possible «elevar» un parell de generacions sense massa pors –només amb les imprescindibles–, el futur començaria a ser somrient.
Es deuria d'enseñar més sobre la por.
13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.
No l'entenc.
14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.
Tornaria a fer tot el que ha fet, per que ell pensa que ho ha fet minimament bé.
Foto: Universitat d'Alacant
1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.
No l'entenc.
2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!
L'ésser humà canvia al llarg de la seva vida, tot el temps.
3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?
Qui no veu impossible res, tot ho pot fer possible.
4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.
No l'entenc.
5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.
L'amor no és estar bé tot el temps l'un amb l'altre.
6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.
El volen bé però mai millor que ells.
7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.
La vida mai será justa.
8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.
Cada persona experimenta el que vol i cada un ha de sabre els limits als que vol arribar.
9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
No l'entenc.
10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
Els llibres no son com sa vida, ni sa vida es com un conté.
Una persona no només es alfabeta per no sabre les lletres sinò també per no voler aprendre-les.
Es deuria d'enseñar més sobre la por.
13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.
No l'entenc.
14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.
Tornaria a fer tot el que ha fet, per que ell pensa que ho ha fet minimament bé.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada