Els diftongs i la funció consonàntica de i/u

Ortografia

3. Els diftongs
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl·laba: en diem
diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents:
creixents decreixents
gua guant qua quan ai mai au nau
güe aigües qüe freqüent ei rei eu neu
güi pingüí qüi aqüífer oi noi iu niu
guo aiguota quo quota ui avui ou pou
uu duu

3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents:
Ex: seu-re

pas
qües següent paraigües guerrejar
quantitat pingüí aigüera quota
quarantena freqüència aqüeducte quant
aguantar qualitat quitxalla* guineu

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
reina remei aplaudir correu
ciutat viure dinou aire
feina claudicar riure bou
gairebé caure roure drapaire
caliu buidatge treure seure

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents:

1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.
2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius.
3. Un astronauta feliç. 6. No parava de riure.

Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.

4. Funció consonàntica de i/u
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la
pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia,
io-gurt, io-ga, hie-na...
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents:
Ex: boia
reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia,
innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,
duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria

4.2. Amb guions, separa les síl·labes dels mots següents:
Ex: tre-ien

reien .......re-ien........ iot ......i-ot......... seuen ......se-uen......... quatre .......qua-tre........
treuen ..........tre-uen..... iogurt .......io-gurt........ mouen .......mo-uen........ iuca* .......iu-ca........
causa ........cau-sa...... Pasqua ........pas-qua....... hiena .......hie-na........ iode .......io-de........
xiular ......xi-u-lar......... neula .........neu-la...... iogui* .....io-gui.......... xemeneia ......xe-me-ne-ia.........
4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla
sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé.

MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d’aquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà
o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes
especials... / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gènere Yucca, de la família de les
agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment
blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a
ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.

Comentaris

Entrades populars